GEPEG
Javascript DHTML Drop Down Menu Powered by dhtml-menu-builder.com

Els membres del Grup d’Estudis Paleoecològics i Geoarqueològics (GEPEG) tenen com a objectiu comú l’estudi de la composició i les propietats físiques i químiques dels materials, així com de la seva datació, que s’acumulen en els sòls arqueològics, per tal de contribuir a una millor comprensió sobre els processos de formació dels jaciments i, per tant, de la conservació de les restes. Els materials a estudiar inclouen els minerals, la matèria orgànica i altres elements d’origen biològic com restes de plantes, ossos, dents i conquilles. La nostra recerca se centra principalment en el camp de la Prehistòria i la Protohistòria recent, encara que també, degut a la transversalitat de les disciplines en les que treballem, es poden aplicar a altres períodes cronològics.

Les persones que composen aquest grup provenen de diferents camps com l’arqueologia, la química, la física, la botànica i la biologia. La seva interacció, a partir, de diferents aproximacions a un mateix tipus o a un mateix conjunt de restes arqueològiques, permet oferir una millor interpretació i comprensió dels resultats en relació als problemes arqueològics que poden derivar de l’estudi d’un jaciment determinat.

laboratori
 
microscopi

Pel GEPEG és important la integració dels estudis de camp i la posterior feina de laboratori.  Per assolir-ho, creiem que el millor és que els mateixos components de l’equip treballin en ambdós llocs i sempre que sigui possible de forma simultània.  Amb aquest objectiu el nostre equip, ja des de fa uns anys, intenta acostar d’una forma directa el treball de laboratori al camp. Per això disposa d’un Espectròmetre d’Infrarojos per derivada de Fourier portàtil que instal·lem en el mateix jaciment, per tal d’analitzar la composició mineralògica, a grosso modo, dels sòls que estem treballant. També utilitzem un microscopi petrogràfic in situ per tal d’identificar visualment els components mineralògics dels sediments: fitòlits, esferòlits d’origen fecal, carbons o altres restes que ens ajudin a comprendre la composició del sòl. Un cop en el laboratori, tots els membres del grup fem servir una gran varietat d’equipament per tal de poder donar una millor resposta al problema que se’ns planteja. És en el laboratori on s’utilitza un tipus d’equipament difícilment transportable, com el que requereixen les datacions radiomètriques, la preparació de mostres per micromorfologia, la difracció de Raigs X, l’extracció química dels fitòlits, etc.  Es tracta, doncs, d’un treball que cal desenvolupar en vàries fases i que requereix per a cada membre del grup i, depenent dels objectius a assolir, d’un període de temps determinat.

 

LÍNIES DE RECERCA ACTUALS:

Estudi del foc:

El foc ha estat un dels elements imprescindibles per la supervivència de l’ésser humà i s’ha relacionat amb el desenvolupament de la complexitat social i intel·lectual dels primers homos. És especialment important el moment en el que aquests primers homos van passar d’un simple ús del foc, sovint esporàdicament i d’origen possiblement natural, a la producció intencionada i domini del mateix amb funcionalitats diverses. Aquest moment va suposar, sens dubte, un dels salts qualitatius més importants en la història dels nostres orígens.

  foc1 foc2

Per tal de millorar el nostre coneixement sobre l’ús i control del foc cal realitzar un detallat estudi, tant de les restes arqueològiques, directa o indirectament relacionades amb la realització dels focs, com dels sediments associats. Per això es realitzen aquells tipus d’anàlisis que es considerin necessaris per tal d’identificar el tipus de combustible utilitzat per a produir aquests focs, alhora que es quantifica la proporció en què les diferents restes es troben representades.

 

Reconstrucció del Paleoambient i la Paleovegetació:

La importància de l’entorn i del paisatge en el desenvolupament tant físic com cultural i social dels primers homínids ha anat adquirint, en els darrers anys, cada cop major rellevància, especialment gràcies a l’escola ambientalista, que defensa un canvi de conducta i organització social en funció de l’hàbitat. Conèixer, doncs l’entorn i el paisatge en el que es varen desenvolupar aquests primers avantpassats és un element clau per entendre el seu procés d’adaptació i posterior control del medi. El nostre equip dóna una gran importància a aquest aspecte i per això diversos membres de l’equip dediquen una part de la seva recerca a millorar el nostre coneixement sobre la vegetació i el paisatge durant el Pliopleistocè a l’Àfrica Oriental i  a Sud-àfrica.


Destaca dins d’aquesta línia de recerca, l’estudi que diversos membres del grup porten desenvolupant, des de l’any 2001, a la Gorja d’Olduvai dins del marc d’OLAPP (Olduvai Landscape Paleoanthropological Project), dirigit pel Prof. R. Blumenschine de la Rutgers University (USA). Es tracta d’un estudi innovador que aborda, des d’un punt de vista marcadament interdisciplinar, els modes de vida i les pautes de supervivència d’aquests primers homínids. L’estudi es basa en la realització de models predictius de comportament i la seva posterior aplicació i comparació amb els resultats obtinguts dels treballs arqueològics. A partir dels estudis actualístics es proposen una sèrie de pautes de comportament que marquen l’ús del sòl dels homínids a Olduvai.

paisatge1
 
paisatge 2

Un altre dels projectes se centra en l’estudi de les coves prehistòriques de la localitat costanera de Mossel Bay (Sud-àfrica), sota la direcció del Prof. C. Marean (Arizona State University, USA) des de 2001. El projecte té com a objectiu l’estudi del comportament humà durant el Paleolític Mitjà, revisant la hipòtesi extensament acceptada de que el desenvolupament cognitiu dels humans moderns no va tenir lloc fa uns 45 Ka a Europa, sinó que es va donar molt abans en el continent africà, tal i com demostren les evidències trobades aquí i a d’altres jaciments sud-africans.


La recerca integra diversos camps aplicats a la reconstrucció del paleoambient, com ara estudis d’invertebrats marins que aporten dades sobre la configuració geogràfica de la costa i canvis en el nivell del mar. Aquests i d’altres estudis també realitzats per membres del nostre equip (macrorestes vegetals i fitòlits), aporten informacions sobre la dieta i les estratègies d’explotació dels recursos, que a vegades van més enllà de la subsistència i contribueixen a l’estudi de les capacitats cognitives dels primers humans.

 

Agricultura i domesticació:

L’objectiu principal d’aquesta línia de recerca és aprofundir en el coneixement sobre l’origen i el desenvolupament de l’agricultura i la ramaderia en la regió Mediterrània, amb especial interès per la zona del Llevant – donat el seu paper pioner en els processos de domesticació de plantes i animals–, a través de l’estudi de les activitats domèstiques desenvolupades pels nostres avantpassats. L’estudi de les activitats econòmiques desenvolupades per les societats prehistòriques de la zona es realitza des d’una perspectiva diacrònica, incidint en els factors paleoecològics i socioeconòmics que van donar lloc als processos de domesticació.

domestic1
 
domestic2

Durant els darrers anys la recerca desenvolupada des del GEPEG ha resultat altament innovadora, especialment des del punt de vista metodològic. L’estudi quantitatiu, morfològic i morfomètric de fitòlits es revela altament efectiu per a la diferenciació de plantes domesticades i silvestres, permetent identificacions a nivell d’espècie, tal com  demostren els resultats obtinguts en jaciments com  Tel Dor (Israel), El Wad Terrace (Mont Carmel, Israel), Ayn Abū Nukhayla (Wadi Rum, Jordània) i Tell Seker al-Aheimar (Alto Khabur, Síria). D’altra banda, l’estudi combinat d’aquestes micorestes vegetals i fecals (esferòlits) ens aporta noves dades sobre la diversitat de pràctiques econòmiques d’aquestes primeres societats productores.

 
OLAPP
index index index index index index index